Aquí no pretenem escriure una guia turística sobre el Nepal, doncs de ben segur que a internet mateix podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que us podríem oferir. El nostre propòsit només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquest indret i compartir informació i suggeriments que creiem que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.
Recorregut
 |
| En vermell el recorregut realitzat en bicicleta i en blau a peu |
La Montse i jo vam agafar un vol d'anada i tornada a Katmandú, capital del Nepal, i vam estar rodant per aquest país durant gairebé dos mesos, concretament des de finals d'octubre fins al 21 de desembre del 2009. Vam fer una volta circular en bicicleta de més de mil quilòmetres i, a mitja pedalada, vam aparcar durant 3 setmanes la bicis per a enllaçar un parell de trekkings per la regió dels Annapurnes.
 |
| En vermell el recorregut en bicicleta i en blau a peu |
 |
| Mapa de relleu. En vermell el recorregut en bicicleta i en blau a peu |
 |
| La primera part foren 6 etapes de pedaleig |
La primera part, de Katmandú a Pokhara, foren 6 etapes de pedaleig i un dia de descans intercalat. En total uns 300 kms i 5.700 metres de desnivell positiu acumulat. A part de la primera etapa, que transcorre íntegrament per asfalt, vam mirar de pedalar per pistes rurals, fugint del trànsit i buscant la tranquil·litat dels indrets més rurals. Com a contrapartida vam trobar poques infraestructures turístiques, per no dir gairebé cap, tant sols espartans allotjaments i garitos de carretera on passar la nit i menjar alguna cosa.
 |
| Relleu del tram Katmandú-Pokhara |
 |
| Mapa de relleu del tram Katmandú-Pokhara |
El premi a aquestes incomoditats serà que pedalarem per uns indrets de gran bellesa, amb un teló de fons dificilment igualable, doncs com a decorat tindrem ni més ni menys que la serralada més alta del món, l'Himàlaia, gaudint d'excel·lents panoràmiques de cims de més de 8.000 metres, com ara el Manaslu, els Annapurnes o el Dhaulagiri.
 |
| En blau la Volta als Annapurna i en vermell el Santuari dels Annapurna |
En la segona part del viatge vam realitzar el trekking de la Volta dels Annapurnes i, just abans de tancar el cercle, poc abans d'arribar de nou a Pokhara, vam enllaçar amb el trekking del Santuari dels Annapurnes, conegut també com el trekking del Camp Base de l'Annapurna (o ABC, Annpurna Base Camp). En total 18 dies (12 + 6) caminant gairebé de sol a sol, però sense pressa, gaudint de la feréstega bellesa del cor de l'Himàlaia.
 |
| Mapa simplificat de les diferents regions del Nepal |
Quan anar-hi
 |
| Caminant per l'alta muntanya dels Himàlaies |
 |
| Nevant a gairebé 4.000 metres d'alçada |
 |
| Al novembre els dies acostumen a ser clars i serens |
En general, la millor època per a realitzar trekkings d'alçada seria després de la temporada de pluges i abans de que arribés el fred més extrem, és a dir de finals de setembre fins a principis de desembre. L'abril i el maig també són bons mesos però comença la xafogor pre-monsònica i els núvols són freqüents.
 |
| La regió central és un bon terreny per a pedalar |
L'alta muntanya himàlaica és un terreny poc apropiat per al cicloturisme, així que si viatgem en bicicleta l'enfocament haurà de ser diferent. Tota la regió central engloba un territori de mitja muntanya, amb desnivells acumulats considerables però amb alçades que no acostumen a passar dels 1.500 metres, motiu pel qual l'hivern no ens hauria d'espantar, encara que sí les pluges i les calors més fortes.
 |
| La temporada de pluges totes les pistes deuen ser un autèntic fanger |
Estat de les carreteres i trànsit
 |
| Per la regió central vam trobar pistes de tot tipus |
L'estat de les carreteres és molt variat, però hem de recordar que el Nepal és un dels països més pobres del món i n'hi ha moltes en mal estat. De manera general podríem dir que la regió central tenia una orografia molt abrupta i les pistes estaven en força mal estat, on freqüentaven pendents força pronunciades. Tot i així costa generalitzar, ja que també vam trobar força pistes de bon rodar.
 |
| Algunes pistes estaven força transitades |
El trànsit que vam trobar per la regió central també fou d'allò més variat, des de la bogeria més caòtica per sortir de la vall de Katmandú, fins a pistes on gairebé no hi passava ningú en tot el dia. Hem de remarcar que algunes de les pistes per on vam pedalar, eren carreteres sense asfaltar, és a dir les comunicacions principals entre pobles rurals, i per tant el trànsit de cotxes i busos era superior del que ens hagués agradat, sobretot quan quedàvem ben empolsegats! Tot i així, no hem d'oblidar que el Nepal és un país amb un trànsit moderat, sobretot si el comparem amb altres països del continent asiàtic.
 |
| Pistes de bon rodar per les planes del Terai |
En quant a les pistes i carreteres del Terai, ens van semblar una autèntica joia per al cicloturisme, doncs estaven en bon estat, sense desnivells (amb excepcions), i el trànsit que vam trobar fou pràcticament nul, sobretot per les pistes secundàries per on vam pedalar. A més a més, el paisatge i la gent ens van semblar superlatius, així doncs, què més podem demanar?
 |
| - Socorro!!!! |
Tot i la mancança de trànsit motoritzat, tampoc podíem baixar la guàrdia, doncs en qualsevol moment se'ns podia aparèixer qualsevol tipus de transport inimaginable o topar amb algun animal indesitjable!
 |
| -Que ha passat? - Cadascú aparca com vol no? |
El que no hem d'oblidar mai és que el Nepal és un país en vies desenvolupament i, com en tants altres, els accidents estan a l'ordre del dia i la manera de conduir és força diferent a la que estem acostumats, doncs gairebé tot està permès i impera la llei del més gros, així que al pedalar hem de posar-hi tots els sentits.
Visats i Salut
Per entrar al Nepal és necessari un visat que es pot aconseguir amb antelació als consolats del Nepal a Barcelona o Madrid o bé "on arrival", és a dir, al mateix aeroport de Katmandú. Aquesta última manera és la que ens va semblar més còmoda i a més a més també era més econòmica. És molt fàcil trobar informació actualitzada sobre modalitats i preus dels visats per accedir al Nepal. Recordeu que el passaport ha de tenir una vigència mínima de 6 mesos des del moment de l'entrada al país.
En quan a les vacunes és recomanable visitar un centre de vacunació internacional per a que ens orientin i, tot i que no és obligatòria cap vacuna, és recomanable tenir les més habituals, com ara la de l'hepatitis A, la de la febre tifoide o la del tètanus. La de la poliomielitis, l'encefalitis japonesa, còlera i ràbia, dependrà del lloc per on pedaleu, del tipus de viatge que feu, del que us recomanin a l'hora de viatjar i del risc personal que vulgui assumir cadascú. Nosaltres no portàvem cap d'aquestes últimes. En quan a la malària, no n'hi ha a Katmandú ni als típics trekkings de muntanya, només hi ha un risc moderadament baix a la zona del Terai, que encara disminueix més durant la temporada seca. Potser les afeccions més comunes, com a tants d'altres llocs, són les relacionades amb la falta d'higiene alimentària, tot i que nosaltres durant els gairebé dos mesos per terres nepaleses no vam patir cap problema de salut. A les zones rurals (gairebé tot el viatge) no trobareu farmàcies ni dispensaris mèdics, així que cal portar una farmaciola mínimament complerta.
Seguretat
El Nepal és un país especialment segur, sobretot per les zones rurals on segurament transcorrerà la ruta que planegeu. Com a tot arreu, s'ha de tenir més precaució a les zones turístiques i a les ciutats, però no més de la que tindríeu a qualsevol ciutat d'Europa, fins i tot diríem que bastant menys!
 |
| Els maoístes tallant la carretera (la Montse ja ha passat el control) |
Al 2009, feia només 3 anys que havia finalitzat la guerra civil nepalesa i el país encara vivia moments convulsos. Nosaltres ens vam topar amb manifestacions de protesta dels maoístes, carreteres tallades i fins i tot vagues generals, però tota la població va ser sempre molt respectuosa amb nosaltres i no vam tenir cap mena de problema.
Menjar
 |
| -Bon profit!! |
Podreu llegir que la cuina nepalesa és molt rica i variada però us assegurem que això és totalment oposat a la realitat. Potser si viatgeu per indrets turístics, ciutats i aneu a restaurants de certa categoria podria ser cert, però us assegurem que si viatgeu en bicicleta, molts dies l'únic que podreu menjar és el plat nacional per golejada: el Dal Bhat.
 |
| Família nepalesa menjant Dal Bhat |
Vam quedar impressionats de la poca variabilitat culinària que hi havia en els indrets més modests, on només servien aquest plat. Vam poder observar com moltes famílies menjaven Dal Bhat per esmorzar, dinar i sopar un dia darrera un altre, tant al nord com al centre com al sud del país. Havíem vist quelcom semblant en altres països, però... mai fins a l'extrem del Nepal!
 |
| Típica presentació del Dal Bhat (Font: internet) |
Però que és això del Dal Bhat? Doncs Dal significa sopa de llenties i Bhat arròs bullit. El nom sencer seria Dal Bhat Tarkari, i aquest últim mot fa referència a una barreja força picant de vegetals fregits. El Dal Bhat també és serveix normalment amb un pa sense llevat (chapati), una salsa de iogurt i altres salses que acostumen a picar, tot plegat presentat en una gran safata amb els diferents ingredients per separat.
 |
| Apetitosos Momos al vapor |
La cuina tibetana té una considerable influència al nord del Nepal, i per això és força normal trobar aliments com ara els Momos, una massa de farina farcida de vegetals o carn (encara que també poden ser de formatge) i posteriorment cuinada al vapor o fregida. Moltes vegades van acompanyats d'una salsa picant i són una bona alternativa a l'omnipresent Dal Bhat.
 |
| Dona nepalesa preparant Samoses |
 |
| Un home nepalès preparant dolços. Els Jalebis en primer pla |
Moltes vegades per menjar emplatats només tenien Dal Bhat però per picar, a més a més de lo esmentat anteriorment, també trobàvem dolços, molts d'ells d'influència índia. Els nostres preferits eren els Jalebis, una espècie d'espiral de massa fregida i banyada amb mel o xarop de glucosa, una autèntica bomba per reomplir els dipòsits de glucosa durant les llargues pedalades.
 |
| Compartint una Nepal Ice ben fresca |
Mentre pedalàvem ens en fèiem un fart de veure aigua, així que de tant en tant una cervesa també entrava força bé. Per tot el Nepal és molt fàcil trobar cervesa i a més a més, com gairebé tot, és ben assequible (menys als trekkings d'alçada, on lògicament era més cara). Hi ha un bon assortiment de marques, entre les que destaquen la Everest, la Gorkha i la Nepal Ice.
 |
| Als llocs turístics l'oferta gastronòmica és molt variada |
 |
| Menú d'un restaurant de Katmandú |
Dormir
Tot i que va ser una opció una mica arriscada nosaltres vam optar per no portar tenda, màrfegues ni sacs de dormir per tal de reduir el pes i poder gaudir més de les pistes d'aquest muntanyós país. Quan vam preparar el viatge no vam trobar gaire informació sobre viatjar en bicicleta pel Nepal així que no sabíem massa que ens trobaríem pels indrets més rurals i menys turístics, però al final podem dir que fou una decisió encertada.
 |
| Allotjament a Dhading, entre Katmandú i Pokhara |
La primera part, de Katmandú a Pokhara per pistes de muntanya, era la més arriscada, però els finals d'etapa sempre van ser en poblets que, malgrat ser força petits, tenien com a mínim un allotjament, encara que algunes vegades ens va tocar dormir en bàsiques pensions per a camioners, amb llits gairebé tant durs com el terra i on la neteja no era la qualitat més destacable. Això sí, el tracte de la gent i predisposició sempre immillorables.
 |
| Allotjament del trekking del Santuari dels Annapurnes |
En la segona part del viatge, els trekkings pels Annapurnes, la oferta d'allotjaments que vam trobar va ser molt profusa i força més higiènica, molt adaptada al turisme i sense necessitat de reservar amb antelació, si més no aquell novembre del 2009. Tampoc ens va caldre sac doncs vam trobar mantes en tots els allotjaments (encara que en algun ens va anar ben just!),
 |
| Allotjament al Terai |
En la tercera part del viatge, per les planes del Terai, en alguns indrets podíem triar allotjament o a vegades només n'hi havia un, però sempre en vam trobar, sobretot en les zones properes al Parc Nacional de Chitawn, on l'oferta era prou gran, des de modests bungalous fins a Lodges d'alt standing.
 |
| Llar Tamang on vam passar la nit |
Durant la ruta de dos dies que vam fer al final del viatge pel Parc Nacional de Shivapuri, al nord de Katmandú, no vam trobar cap allotjament, però vam tenir la sort d'anar a parar a un poblat de l'ètnia Tamang molt hospitalari on una família ens va oferir la seva llar sense dubtar ni un moment, compartint així una enriquidora experiència de la qual en guardem un gran record.
En aquest viatge no ens veiem en cor d'aconsellar ni desaconsellar portar tenda, és una opció personal que cal valorar, tenint però sempre en compte que el poble nepalès és extraordinàriament hospitalari i no dubtarà en acollir-nos en cas de necessitat. A més a més aquest és un país força poblat (encara que no tant com l'Ínidia!) i no farem grans distàncies sense trobar assentaments humans. També és cert que portar tenda dóna molta independència i llibertat a l'hora de preparar etapes així que... vosaltres mateixos!!
Idioma
 |
| -Algú sap on estem? -ইসভদতত৹ষরৡ |
Així que el millor és aprendre's algunes paraules en nepalès i la resta intentar solucionar-ho amb gestos, encara que no recordeu que al Nepal, com a l'Índia i a molts altres llocs, hi ha gestos que no volen dir el mateix que a casa nostra!!😄
Bicicleta i Equipatge
 |
| Una bicicleta tot terreny és la millor opció per un viatge d'aquest estil pel Nepal |
Sense dubte una Bicicleta Tot Terreny (BTT) és la millor opció per a un viatge com aquest, sobretot pel tram Katmandú-Pokhara o qualsevol altre ruta per la regió central del Nepal. Al Terai, en canvi, tot i que vam pedalar molt per pistes, en general eren força planes i de bon rodar i, per tant, una bicicleta més mixta també seria adequada.
 |
| La bicicleta ha de ser apta per tot tipus de terrenys |
 |
| Mai saps a on acabaràs portant la bicicleta |
Per això una BTT creiem que és l'opció més encertada, per la seva polivalència, fiabilitat, robustesa i també per la seva relació de marxes, que permet ascendir fortes pendents amb el pes de les alforges. Mai saps ben bé el que et trobaràs, i aquestes bicis responen bé en qualsevol terreny, només cal que les cuidis una mica.
 |
| Una senzilla però fiable BTT és una bona opció |
També recomanem portar una bici tecnològicament poc complexa, no només per no cridar l'atenció dels amics de lo aliè, que també, sinó per poder resoldre més fàcilment les avaries que ens puguin sorgir. Per això nosaltres preferim portar una BTT sense suspensió posterior, per fiabilitat i per que en una doble resulta més complicat ficar-hi alforges.
No és necessari realitzar masses modificacions a una bicicleta de sèrie, tot i que nosaltres fem les següents:
- posar un seient més ample i còmode que el que utilitzem habitualment.
- posar punys ergonòmics.
- posar un cavallet per no haver de deixar la bici al terra o mal recolzada.
- posar un segon porta bidó, un petit parafangs i un porta mapes.
- portar pedals convencionals amb estreps (però sense la cinta dels estreps)
 |
| No portar pedals automàtics ens resulta més còmode i polivalent |
 |
| La posició sobre la bici ha de ser còmoda |
La mateixa filosofia seguim amb la roba i en portem de molt polivalent, de manera que al baixar de la bici no semblem astronautes i no cridem massa l'atenció. Les hores que passem sobre la bicicleta són moltes així que la posició de conducció també hauria de ser còmoda, de manera que és molt recomanable portar manillar de doble alçada i una potència curta, amb un angle ben obert, que no ens faci estar amb el tronc massa inclinat.
 |
| Hem de mirar de minimitzar el pes |
A l'hora d'omplir les alforges és important mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta, especialment si es preveu pedalar per pistes i terrenys variats. No sempre és fàcil, sobretot si es vol dormir en tenda i portar fogonet i estris de cuina. Un consell és que mireu d'agafar només l'imprescindible i alguna cosa menys!!
 |
| Pel Terai ja no portàvem la bossa tubular estanca |
 |
| A l'hora d'omplir les alforges hem de minimitzar el pes |
I per acabar... el més important!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació! La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però les experiències viscudes, la relació amb el paisatge i el tracte amb la gent compensen sobradament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, de problemes mecànics o de cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
Però tal com diuen, tot el que no mata et fa més fort, així que amb voluntat, improvisació, capacitat d'adaptació i una mica de sort, tot s'acaba superant.
El fet de no saber moltes vegades a on acabaràs el dia, si dormint en un alberg, a la tenda o a casa d'algú, també té el seu encant i, a més a més et fa veure com viatjar en bicicleta desperta la simpatia de molta gent senzilla que et veuen, no com un turista pretensiós, sinó com algú proper amb qui petar la xerrada.
Dependre totalment del temps i de la gent, de la seva bona voluntat i hospitalitat, t'obliga a ser humil i a anar sense fums per la vida (en bici mai més ben dit!), sobretot quan tens algun problema (mecànic, de salut o de mal temps) i estàs perdut enmig del no res, ja que sempre apareix algú disposat a donar-te un cop de ma a canvi de res. Donar i rebre sense diners sempre enriqueix, al que dóna i al que rep, i potser és per això que viatjar en bicicleta et fa sentir tant ric sense portar gaire diners.
Paisatges grandiosos que no imaginaves, que probablement no tornaràs a veure mai, però que quedaran gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que... la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!
Només depèn de vosaltres.
 |
| FINS LA PROPERA!!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada