El Terai

Després de gairebé 3 setmanes caminant pel cor dels Annapurnes, ara tocava agafar la bicicleta de nou i creuar el país de nord a sud fins arribar a Lumbini, població on va néixer Buda, ben bé a tocar de l'Índia. Després vam seguir pedalant, ara d'oest a est, per les extenses i caloroses planes selvàtiques del Terai nepalès, paral·lels a la frontera índia i creuant el salvatge Parc Nacional de Chitwan sobre la bicicleta per acabar arribant  de nou a Katmandú i tancar el cercle iniciat un parell de mesos abans. Pedalar per aquesta regió del sud del Nepal fou un autèntic regal per als nostres sentits. Sense grans ciutats ni aglomeracions, el Terai va resultar ser un indret d'idíl·lica bellesa on els poblats rurals que vivien al ritme de les estacions s'anaven succeint l'un darrera l'altre. Escenes bucòliques d'una vida tradicional totalment basada en l'agricultura sobre un territori pla, molt fèrtil i... sense trànsit! Un autèntic paradís per al cicloturisme!

En vermell el recorregut realitzat en bicicleta i en blau a peu

De nou sobre la bicicleta!! Recordem que en la primera part havíem pedalat de Katmandú a Pokhara per pistes i carreteres secundàries, després vam enllaçar els trekkings de la Volta als Annapurnes i del Santuari dels Annapurnes i ara ens tocava agafar la bicicleta i retornar a Katmandú pel sud del país, travessant les planes del Terai, limítrofes amb l'Índia. I, a l'acabar, encara vam tenir ganes de rodar en bici un parell de dies pel Parc Nacional de Shivapuri, al nord de Katmandú.

Mapa de relleu. En vermell el recorregut realitzat en bicicleta i en blau a peu

En aquesta segona part en bicicleta, a diferencia de la primera, vam pedalar per pistes i carreteres de bon rodar,  per un territori força pla encara que no van faltar alguns ports de muntanya i trams concrets de força pendent, sumant un total d'uns 750 quilometres i 7.000 metres de desnivell positiu acumulat. En aquesta regió la calor era un handicap i havíem de mirar de matinar força per fugir-ne, aprofitant les boires matinals de la regió del Terai.

Mapa simplificat de les diferents regions geogràfiques del Nepal. Font: Internet

El següent mapa ajuda a entendre, encara que de forma molt simplificada, la geografia del Nepal per entendre per on van transcórrer les diferents travesses que vam fer pel país. La primera part, de Katmandú a Pokhara, va tenir lloc pels turons, altiplans i mitja muntanya, la segona, els trekkings pels Annapurnes, per la regió més muntanyosa dels Himàlaies, i aquesta última, bàsicament pels plans del Terai.

- A pedalar de nou!!

Ben recuperats i descansats després d'un parell de dies de descans, vam sortir de Pokhara direcció sud, travessant les serralades que ens separaven de les planes del Terai per una carretera que, tot i ser principal, tenia un trànsit ben escàs. Tot i això no ens podíem despistar doncs la conducció al Nepal no destaca per la seva prudència a la carretera, ni per la seva parsimònia al volant, ni pel respecte més escrupolós a les normes de circulació, contràriament al que podríem pensar d'un país d'influències budistes.

Un camió accidentat, imatge força corrent al Nepal

En un parell de dies de pedaleig vam arribar a Tansen, petita ciutat amb una rica història i un bastió important de la cultura newar, com es reflecteix en la gran quantitat de cases tradicionals fetes del típic maó vermellós, moltes vegades arrebossat o pintat, i amb els detalls de fusta molt treballada a les finestres, sostres o balconades.

Encara queden vestigis d'un passat gloriós

Tansen havia estat una poderosa capital d'un regnat en un passat llunyà i, posteriorment, una important ciutat newar a mig camí de la ruta comercial entre el Tíbet i l'Índia, passant per la vall del riu Kaligandaki (la mateixa per on nosaltres havíem passat fent el trekking de la Volta als Annapurnes) fins a la regió del Mustang. Tot aquest passat gloriós encara queda palès en les antigues cases fortes de les famílies adinerades i en els temples disseminats per la ciutat.

Després de la recent guerra civil, la ciutat encara està una mica destarotada 

Però també hi havia testimonis per tot arreu de la recent guerra civil del Nepal, que va durar 10 anys i que es va acarnissar especialment en aquesta ciutat, doncs el 2006 va ser fortament bombardejada pels Maoístes (Partit Comunista Unificat del Nepal), que van arrasar amb gran part de la ciutat, i això va passar... només feia 3 anys!!

La vida torna als carrers

Malgrat tot, la ciutat, apel·lant als seu passat comercial, tornava a estar repleta de vida, amb tot de botigues i comerços varis que omplien de colors els seus bonics carrers drets, alguns dels quals encara estaven empedrats i altres per asfaltar.

La vida segueix: vida al carrer i façanes repintades

Tal i com havíem vist en altres països i malgrat les seqüeles de les guerres, la població civil d'aquestes latituds tenia una gran capacitat d'enterrar el passat i sobreposar-se a les circumstàncies, fent vida al carrer i deixant que el vent curés les ferides obertes per les bombes i mirant sempre endavant. Una bona mostra eren façanes repintades d'algunes cases malmeses durant la guerra.

Creuant la població de Butwal

Vam deixar Tansen i la seva cultura newar tant genuïnament nepalesa que impregnava cada racó de la ciutat i vam seguir pedalant cap al sud, immiscuint-nos en un món cada vegada amb més colors i fragàncies índies. Ens apropàvem a aquest país i al deixar enrere les muntanyes i endinsar-nos a les planúries del Terai, la seva influència era cada cop més palpable.

Arribant a Lumbini a última hora de la tarda

Butwal ja ens va impactar per la seva atmosfera tant índia, amb els carrers amples i polsosos, els rickshaws (bicitaxis) i un ambient dens i xafogós, però a l'arribar a la població de Lumbini, a tocar de la frontera índia, el xoc encara va ser més gran, semblava talment com si haguéssim canviat de país!

Pedalant per Lumbini

Moltes vaques, fogueres per aquí i per allí, complexions primes, rostres foscs amb ulls enormes i mirada inquietant, olors més fortes, la nit caient-nos a sobre... tot plegat era com un univers irreal, un canvi de decorat massa brusc després de tants dies pel nord del Nepal. Tota aquella atmosfera torbadora, lluny d'incomodar-nos, ens atreia irremissiblement, encuriosits i expectants per aquell món desconegut.

La proximitat de l'Índia es notava amb els rostres del gent de Lumbini

Lumbini i els seus entorns ens van captivar, així que vam decidir quedar-nos el dia següent, per donar una mica de descans a les cames, explorar els voltants d'aquest petit poble rural i, visitar el temple de Maya Devi i l'arbre sagrat sota el qual es diu que va néixer Buda. Essent la seu d'aquest esdeveniment d'escala mundial, ens va sobtar que aquesta petita vila, formada bàsicament per un polsós carrer principal, mantingués encara el seu esperit genuí.

Lumbini, Patrimoni de la Humanitat

L'endemà vam visitar el temple erigit on la reina Maya Devi va donar llum a Siddharta Gautama, que més endavant es convertí en Buda, feia més de 2.500 anys. Gràcies a aquest fet, la UNESCO va declarar aquest indret Patrimoni de la Humanitat i actualment és un dels llocs sagrats de pelegrinatge budista de monjos i simpatitzants d'arreu del món.

Temple de Maya Devi

Meditant sobre el sagrat arbre de Bodhi

Al costat del temple també hi havia un enorme i sagrat arbre de Bodhi, farcit de banderetes d'oracions budistes i on s'hi congregaven monjos per a meditar. Pels voltants de l'arbre hi havia fervents creient vinguts dels confins del Tibet, així com monjos provinents d'altres llunyans països. De fet, per uns quants quilometres quadrats a la rodona deambulaven milers de caps rapats amb túniques roges.

Casament hindú

Pels mateixos carrers de Lumbini on veiem aquestes processons de monjos budistes, ens vam topar amb un casament hindú, senzill i modest, però amb un acoloriment d'allò més folklòric i alegre, comprovant amb els nostres propis ulls com aquestes dues cultures s'expressaven amb tota la seva força i, a la vegada, convivien en plena harmonia. La serenor budista convivint amb el folklore festiu hindú.

Pedalant pels voltants de Lumbini

Durant la tarda vam estar rodant pels voltants de Lumbini, assaborint les belles escenes de la vida rural banyades pel últims raigs de sol. Un sol ataronjat que barrejat amb aquella atmosfera densa i calenta ens recordava que estàvem a tocar de l'Índia, allunyats d'aquella llum radiant i aquell cel nítid que feia tants pocs dies havíem gaudit a l'alta muntanya nepalesa.

Shadus (monjos hindús) per una pista molt pròxima a la frontera índia

Vam marxar de Lumbini i del seu místic univers hindu-Budista posant nou rumb cap a l'est. Ja havíem arribat al sud del Nepal i ara tocava pedalar més o menys paral·lels a la frontera índia per acabar de tancar el cercle i, d'aquí uns quants dies, arribar de nou a Katmandú. Va ser tot just sortir de Lumbini i vam deixar de veure monjos budistes, doncs la religió predominant a les planes del Terai era la Hindú.

Aparatós accident per les carreteres del Terai

Durant els dies que vam estar pel Terai, vam intentar pedalar per carreteres secundàries i pistes de terra, però fins i tot els trams de carretera principal eren molt tranquils i amb molt poc trànsit. Tot i això, el Nepal no destaca precisament per la seguretat en les carreteres, així que no era estrany topar-se amb algun aparatós accident.

Un parell d'elefants se'ns van creuar pel camí

Vam rodar per pistes limítrofes amb el Parc Nacional de Chitwan, una immensa selva refugi de fauna salvatge que destaca, a part de tenir gran quantitat de serps, cocodrils i molta diversitat d'aus, per ser un dels millors hàbitats mundials per al tigre, així que havíem de mirar de trobar algun allotjament abans que caigués la nit!
Tigres no em vam veure cap, però sí que vam topar amb... un parell d'elefants! Encara que anaven amb els seus cuidadors, que els portaven al riu per a beure i rentar-los una mica.

Habitants del Terai

De les moltes ètnies que habiten al Nepal, a la regió del Terai predominen els Tharu, (que significa gent de bosc), els quals durant centenars d'anys havien viscut de manera semi nòmada, basant-se en la caça, la recol·lecció i una agricultura temporal o migratòria. Quan es va crear al Parc Nacional de Chitwan, les poblacions que vivien dins d'aquesta selva ara protegida, van ser obligades a marxar i establir-se fora del Parc.

Qui sap, potser la llet materna transmet la immunitat contra la malària

Un fet curiós del poble Tharu és que sembla ser que al llarg dels segles de vida en aquestes selves semi inundades, han desenvolupat una resistència a la malària, la qual durant molts anys havia estat molt potent en aquesta regió i havia dificultat l'assentament d'altres grups ètnics. Estudis recents han apuntat que això és degut a factors genètics adaptatius.

La cultura tharu sota pressió

Irònicament, la gairebé desaparició de la malària a causa de DDT, els hi ha portat més mal de caps que beneficis, doncs estant patint molta pressió per part de pobladors del nord del Nepal que, amb la eradicació de la malaltia, s'estan assentant al territori. Poderosos grups de pressió intenten apropiar-se de les terres i la cultura tharu corre el perill de ser ofegada però, per sort, últimament han sorgit organitzacions per a protegir-la.

El cicle agrícola marca la vida dels camperols del Terai

Sigui com sigui, actualment els Tharu són una comunitat bàsicament agrícola amb fortes creences animistes arrelades, tot i que n'hi ha que és declaren hinduistes, altres budistes i fins i tot un petit percentatge musulmans. El seu dia dia encara està estretament lligat a la natura, al temps i a les estacions i fortament vinculat a les tradicions

Al Terai hi vam veure una bona qualitat de vida

Segons la nostra percepció (segur que ben superficial), la població del Terai que vam veure ens va semblar prou benestant, en el sentit que disposaven de terres fèrtils i de bon treballar, a més de bestiar amb bones terres per alimentar-se. Tot això es traduïa en un bon aspecte físic dels habitants i de les comunitats on vivien, amb cases senzilles però arreglades i ben construïdes.

En bicicleta pel Terai, al sud del Nepal

Pedalar per aquest regió del sud del Nepal fou un autèntic obsequi per als nostres sentits. Sense grans ciutats ni aglomeracions, el Terai va resultar ser un indret d'idíl·lica bellesa on els poblats rurals, que vivien al ritme de les estacions, s'anaven succeint l'un darrera l'altre, regalant-nos escenes bucòliques d'una vida tradicional totalment basada en l'agricultura.

El Terai, un autèntic paradís per al cicloturisma

A més a més, tot aquest decorat s'anava succeint sobre un territori pla, molt fèrtil, amb paisatges de postal i... gairebé sense trànsit! en resum: un autèntic paradís per al cicloturisme, on pedalar era tot un plaer i on els quilòmetres transcorrien sense que un se n'adonés.

- Va, digue-li que et regali la bici

Per si encara fos poc, volem destacar també la infinita i desinteressada hospitalitat dels seus pobladors, gent amable i riallera, disposada sempre a obrir-te les portes de casa seva i a intentar comunicar-se, cosa no sempre fàcil, doncs la única manera d'entendre'ns era amb els gestos i no sempre volen dir el mateix en la seva cultura i en la nostra...

- Algú sap on estem??

Només calia parar per a preguntar alguna cosa per a que tota la família és delís per ajudar-te, incloent l'àvia i la neta.

La fresca i la boira matinal ens permetia pedalar més a gust pel Terai

Malgrat trobar-nos ja al desembre, el clima subtropical ens obligava a aixecar-nos aviat per poder gaudir de la fresca i la boira matinal que abans del migdia acabava desapareixent. La poca alçada (uns 100 metres de mitjana) de la plana del Terai i la seva latitud ens mostrava un clima més semblant al de les planícies índies que al que la nostra ment associava amb la típica estampa d'alta muntanya del Nepal.

La Montse, en Ganesh i la seva dona

Una tarda, en Ganesh, el propietari d'un modest però acollidor allotjament del Terai, ens va portar a voltar per les rodalies de casa seva, internant-nos a la jungla, per mirar de veure algun rinoceront salvatge. Ell estava acostumat a seguir-ne el rastre i ens va dir que, amb una mica de sort, en trobaríem i el podríem fotografiar, encara que fos de lluny, doncs era un animal força perillós.

En busca de rinoceronts

Ens va explicar que els rinoceronts eren una espècie protegida que havien arribat a punt de l'extinció, tant per la caça com per l'enverinament amb DDT amb que el govern nepalès, ajudat per l'americà, havia ruixat les selves del Terai per acabar amb la malària. Sortosament, malgrat la encara vigent pràctica de la caça furtiva, la població de rinoceronts s'havia recuperat molt.

El peu de la Montse i la petjada d'un rinoceront

No ens acabàvem de creure que fos tant perillós fins que vam trobar una petjada de rinoceront, i al comparar-la amb la de la Montse, un calfred va recórrer el nostre cos de dalt a baix, doncs vam prendre consciencia de l'envergadura i força d'aquell animal. En Ganesh ens insistia que caminéssim a poc a poc i no féssim soroll, doncs els rinoceronts eren imprevisibles. 

Una parella de rinoceronts en una zona inundada

De sobte en Ganesh es va posar el dit als llavis en senyal de silenci i ens va assenyalar una parella de rinoceronts en una zona inundada. Tot i la distància, ens van impressionar i vam estar una bona estona observant-los atentament, sense que el nostre acompanyant ens hi deixés apropar més. Abans de que caigués la nit, vam retornar cap a casa del Ganesh, assaborint els últims raigs sobre la jungla del Terai.

Els maoístes tallant la carretera (la Montse ja ha passat el control)

Un parell de dies ens vam trobar algunes carreteres importants tallades al trànsit a motor (per sort les bicicletes sí que podien passar!), degut a les manifestacions reivindicatives dels maoístes (el Partit Comunista Unificat del Nepal), que havia estat enderrocat aquell any mateix. Hem de recordar que la llarga guerra civil nepalesa, que havia durat 10 anys, havia finalitzat feia només 3 i el país encara vivia moments convulsos.

Creuant el riu Narayani, que més al nord s'anomena Kali Gandaki

Durant la nostra travessa del Terai vam creuar el riu Narayani dos o tres vegades, encara que ja ho havíem fet molt més al nord, doncs aquest mateix riu més amunt s'anomena Kali Gandaki (o Gandak més al sud, a l'Índia) i és conegut per haver esculpit la gorja més profunda del món (5.500 m del punt més alt al fons de la gorja), per on nosaltres havíem passat cap al final del trekking de la Volta als Annapurna.

Un cocodril mirant com les vaques s'abeuren al riu Narayani

Travessant de nou el riu Narayani més endavant, vam poder observar com unes vaques s'abeuraven al riu mentre... un cocodril ben gros se les mirava de lluny!!

Terrenys pantanosos a la Jungla de Tikali

Vam pedalar també per una bonica pista de terra que travessava la Jungla de Tikali, un espai natural protegit annex al Parc Nacional de Chitwan, on no vam trobar absolutament ningú, només una densa vegetació, zones pantanoses farcides de cocodrils, enormes termiters i una fauna ben diversa. La veritat és que ens vam afanyar per a que la nit no ens atrapés allà dins!

Un grup de cérvols motejats menjant, encara que força lluny (al centre) 

Recuperant forces a Sauraha, a la vora del riu Rapti

L'arribada en bicicleta a Sauraha fou una mica xocant ja que feia alguns dies que no veiem cap turista i en aquesta població hi ha força moviment, doncs és l'entrada principal i punt d'informació del Parc Nacional de Chitwan i on es concentren tots els serveis turístics. Tot i així encara ens va semblar un llogarret força tranquil i agradable, així que vam decidir quedar-nos-hi un parell de dies per descansar de la bici, menjar bé i descobrir els entorns.

Navegant pel riu Rapti entre les boires matinals

La oferta d'activitats per aquest dos dies de "descans" era ben àmplia, així que ja ens teniu a primera hora enmig de la boira matinal, navegant en piragua pel riu Rapti amb un guia ornitològic en busca d'aus exòtiques, com ara el següent mascle d'alció pigallat o el blauet de cap negre. La veritat és que fou una sortida força profitosa i interessant.

Família d'elefants a Sarahua

A Sarahua vam poder veure una gran quantitat d'elefants, doncs en aquesta regió s'utilitzen per a treballar en tasques ben diverses, com ara transportar troncs (com vam veure més endavant) o portar turistes d'excursió per la jungla. Alguns els tenien lligats, però altres campaven sols i t'hi podies apropar per a tocar-los. Tot una experiència!

Compartint un bany amb un elefant

Encara més impressionant va ser anar a les ribes del riu Rapti, on cada matí els cuidadors d'elefants els portaven a rentar, i poder compartir un bany amb aquests enormes animals. La docilitat amb que aquest cuidadors els governaven i la complicitat que hi havia entre ells era impressionant. Us asseguro que per a comnçar bé el dia no hi ha res millor que una dutxa de trompa d'elefant!

Grup d'elefants portant turistes de safari a la jungla

La Montse i jo no sabíem si tornaríem a passar mai per aquest bonic racó de món, així que vam aprofitar aquests dos dies de descans de bicicleta per descobrir tants racons del Parc Nacional de Chitwan com fos possible i ens vam apuntar, també, a un petit safari en tot terreny i a una excursió a sobre d'un elefant per intentar de veure algunes de les espècies més representatives del Parc.

A sobre d'un elefant no cal patir pels cocodrils!

Aquesta última activitat la vam trobar molt interessant, no només per la experiència en si mateixa d'anar sobre d'un elefant, sinó també per la facilitat que tenen aquests animals de desplaçar-se entre la malesa, pel nul impacte sobre el territori, per l'excel·lent perspectiva i per la poca por que provoquen sobre la resta de fauna (tot i que de ben segur en aquesta zona ja estan acostumats a veure turistes)

Senzilles però agradables comoditats turístiques

Aquest parell de dies a Sarahua ens van provar molt bé, no només per descansar les cames, recuperar-nos i menjar bé, sinó també per conèixer més a fons el Parc de Chitwan i gaudir de les comoditats turístiques a les que viatjant a cop de pedal no sempre tens accès. Precisament l'endemà ens tocava agafar de nou les bicis, així que vam intentar assaborir al màxim aquella tranquil·litat i les boniques escenes del riu Rati banyades pels últims raigs de sol.

- No em despistis noi!

Ben recuperats vam tornar a pujar sobre les nostres bicicletes per abordar la que seria la nostra última etapa per les planes del Terai, que novament ens va mostrar belles escenes de la vida rural tradicional, com ara aquest grup de dones molent cereal amb un sistema ben rudimentari però efectiu, on no s'hi valia badar!

Les bicicletes i nosaltres a la vaca del bus!

Una vegada vam deixar les planúries del Terai per on havíem rodat tant bé, se'ns va presentar la muntanya de cop i volta, sense terreny de transició, ja que després de la població d'Hetauda, havíem de pujar un port de més de 2.000 metres de desnivell en menys de 50 quilòmetres. La veritat és que amb aquella calor i les alforges no ens en vam veure en cor, així que vam optar per carregar les bicicletes al bus i fer una mica de trampa

Vistes dels Himàlaies de nou

El viatge en bus va resultar ser tota una experiència, doncs ens va tocar anar a dalt, a la vaca, juntament amb les bicis i unes 20 persones més, per una carretera de corbes amb uns precipicis que tallaven la respiració. Sort que de pujada el bus no podia còrrer massa!! Una vegada al coll, a uns 2.500 metres d'alçada, vam tornar a muntar sobre les nostres bicicletes, gaudint de nou dels Himàlaies com a decorat de fons.

Pedalant per tranquil·les carreteres del Nepal central

Ja havíem deixat el Terai enrere i ara tornàvem a pedalar per carreteres i pistes sense trànsit que serpentejaven per terrenys de mitja muntanya, entre boscos, conreus i pobles disseminats que vivien de l'agricultura i ramaderia.

Ara els pobladors ja no eren de les ètnies que hi havia al Terai (bàsicament Tharus) i la manera de vestir, els trets facials i les construccions també eren diferents, encara que l'hospitalitat seguia sent la mateixa.

Aquí podeu comparar aquesta bonica estampa dels pobles de Kunchhal i Bajrabaranhi quan nosaltres hi vam passar, amb una fotografia del mateix indret però en l'època de pluges, que hem trobat penjada a internet, al Google Earth

Chortens budistes arribant a Pharping

Alguns quilometres abans d'arribar a la població de Pharping, ja començaven a sovintejar els monuments de culte budista, doncs el Buda Rinpoche va estar meditant i es va il·luminar en aquest poble, on va deixar impresa la mà en una cova sagrada, que actualment és un indret de peregrinació budista.

Joves monjos budistes 

Des de Lumbini que gairebé no havíem vist monjos budistes i ara, arribant a Pharping, tornaven a sovintejar per tot arreu, de fet, per les afores del poble hi havia tot de monestirs budistes moderns, fet que denotava la importància que tenia aquest indret per a aquesta comunitat religiosa.

Un shadu hindú a les afores del temple de Dakshinkali

Però, curiosament, Pharping és també un important centre de peregrinació hindú, ja que a les afores hi ha el temple de Dakshinkali, un indret molt freqüentat i important dins la complicada cosmologia hinduista. Ens va sorprendre el fet que un mateix poble tingués tanta importància per dos religions diferents i que els seus devots compartissin amb gran efervescència un mateix indret en aparent harmonia.

Abans de marxar de Pharping vam visitar el temple hindú de Dakshinkali, dedicat a Kali, la deessa de la destrucció i la mort, on els fidels hi portaven ofrenes d'animals que eren sacrificats allà mateix. Ens impressionà la gran quantitat de devots que hi acudien i tot l'ambient que s'hi respirava, doncs era un indret amb una atmosfera força tenebrosa, amb esquitxades de sang per tot arreu i on els devots hindús hi sacrificaven contínuament animals com ara galls, cabres o ovelles per calmar la set de sang d'aquesta peculiar deessa del complex univers hinduista

Passejant de nou per Katmandú

Uns 20 quilòmetres de pedaleig després de Pharping, ja vam arribar a Katmandú, tancant així el cercle que havíem començat gairebé dos mesos abans, pedalant més de mil quilòmetres pel Nepal i enllaçant durant gairebé 3 setmanes un parell de trekkings pel cor dels Annapurnes. Com que encara teníem alguns dies abans d'agafar el vol, vam aprofitar per tornar a agafar les bicicletes i fer una volta de dos dies pel Parc Nacional de Shivapuri, una àrea protegida de mitja muntanya i molt boscosa que hi ha al nord de la Vall de Katmandú, força a prop de la ciutat.

En bicicleta pel Parc Nacional de Shivapuri

El dia següent, per estalviar-nos el caòtic trànsit de la capital nepalesa i, de pas, més de 500 metres de desnivell. vam agafar un bus amb les bicicletes fins a Kakani, l'entrada occidental del Parc Nacional de Shivapuri, on vam començar a pedalar endinsant-nos per les boscos selvàtics que caracteritzen aquesta àrea protegida.

Aquest parc està situat en una carena muntanyosa al nord de Katmandú, que s'estén d'est a oest paral·lela a la serralada dels Himàlaies, fet que ens permetia tenir una panoràmica excel·lent d'alguns dels cims d'aquesta.

Creuant en bicicleta el Parc Nacional de Shivapuri

Aquest parc està caracteritzat per un frondós bosc de mitja muntanya i per la seva extensa riquesa biològica, entre la que destaquen les més de 2.000 espècies de flors i animals tant espectaculars com el lleopard, el xacal daurat o l'ós negre des Himàlaies. Quan vam passar nosaltres devien estar molt amagats ja que no vam veure cap!!

Maidan és un petit poblat al nord del Parc Nacional de Shivapuri

A la tarda, una mica perduts, vam arribar a un petit poblat de camperols anomenat Maidan, on vam preguntar per un allotjament. Ens van dir que no n'hi havia cap en uns quants quilòmetres a la rodona, però una família ens va oferir molt amablement de sopar i passar la nit amb ells. Agraïts, vam acceptar la invitació.

Els nens de la casa preparant la llenya

Resulta que aquesta família també acollien el mestre de l'escola del poble durant l'any escolar, i aquest fou el que ens va oferir la seva habitació. Va ser una vetllada entranyable amb aquesta família de l'ètnia Tamang (segons ens va semblar) que ens va obrir el seu cor i ens va convidar també a sopar, tractant-nos sempre amb una exquisida hospitalitat i fent-nos sentir d'allò més bé.

Els Tamang són una de les ètnies considerades pròpies del Nepal, sobretot de la regió central, doncs fa mil·lennis que hi habiten. Tot i això, sembla ser que tenen les seves ancestrals arrels en els altiplans de Mongolia i del Tibet, ja que s'hi han trobat eines similars de l'edat de Pedra (de fa uns 30.000 mil anys!). Es creu també que haurien pogut ésser bons comerciants de cavalls, tal com indica el seu nom (Ta en tibetà vol dir cavall i Mang comerciant). Són de religió budista tibetana i, malgrat ser un dels pobles més antics del Nepal, han estat històricament marginats i apartats dels llocs de poder polític i econòmic, de fet, abans de l'abolició del sistema de castes al Nepal, pertanyien a un dels escalafons més baixos. Parlen una llengua d'origen tibeto-birmana i la seva cultura també té moltes analogies amb la tibetana, igual que l'alimentació, tal i com vam poder comprovar al convidar-nos a menjar Tsampa, unes pilotes de farina torrada i barrejada amb mantega molt habituals a la cuina tibetana.







El dia següent vam esmorzar amb els nostres amfitrions i després vam passar uns bons moments amb aquella hospitalària i nombrosa família, on semblava regnar una sana harmonia entre tots ells. Volem ressaltar el fort vincle afectiu entre els més vells i els més petits, doncs passaven moltes hores junts mentre els pares treballaven.

El bullici dels carrers de Katmandú

Després d'acomiadar-nos de la família que ens havia acollit a Maidan i agrair-los profundament la seva hospitalitat, vam tornar a pujar sobre les bicicletes per pedalar la que seria la nostra última etapa ciclística d'aquests gairebé dos mesos per terres nepaleses i que ens havia de portar fins a la capital. Una vegada a Katmandú, vam aparcar definitivament les bicis i ens vam immiscir en el caos de la ciutat, perdent-nos pel bullici dels seus carrers i visitant indrets tant emblemàtics i espectaculars com la seva plaça Durbar.

Fent amics

Complex de temples de Pashupatinath

Un altre dels indrets d'obligada visita és el Temple de Pashupatinath, un dels temples hinduistes més importants del món dedicats a Pashupati, una encarnació de Shiva com a senyor dels animals. Declarat Patrimoni de la Humanitat, es troba a les afores de Katmadú, a la riba del riu Bagmati que acaba desembocant al sagrat riu Ganges. Més que un temple és un complex amb diversos temples on s'hi respira un accentuat aire de misticisme.

Pel temple vam veure força shadus (sants hindús), ascetes, yogis, i personatges curiosos, però el que més ens va impactar fou veure com els devots acudien al temple per cremar els seus difunts, col·locant-los sobre llenya apilada i cobrint-los amb palla. Una vegada consumits els tiraven al riu, convertint-se així en els 5 elements fonamentals i fent possible la reencarnació

Foto de rigor al temple budista de Boudhanath

Després de visitar un dels temples hindús més importants del Nepal, no podíem ser menys amb el budisme, l'altra religió també majoritària en aquest país, així que ens vam dirigir cap a Boudhanath, un dels temples budistes més sagrats fora del Tibet i una de les Estupes més grans del món, declarada també Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Peregrins tibetans donant la volta al temple de Boudhanath

Així com al temple hindú de Pashupatinath s'hi respirava un atmosfera de mística transcendental, a Boudhanath l'ambient era absolutament de bon rotllo i harmonia, els ulls ametllats i l'etern somriure dels monjos budistes transmetien bones vibracions i això és podia palpar en l'animat carrer que circumdava l'estupa gegantina. El famós mantra sànscrit Om mani padme hum se sentia per tot arreu, mentre turistes i pelegrins budistes vinguts d'indrets molt llunyans compartien un espai on tothom hi tenia cabuda i era benvingut. La llum que irradiava aquest indret era només una espurna en el llarg camí cap a la il·luminació dels pelegrins budistes.

La ciutat antiga de Bhaktapur

Els indrets interessants per visitar d'aquest planeta són gairebé infinits, i el temps que tenim per passejar-nos-hi és limitat (a no ser que tinguis la sort de creure en la reencarnació!). Per aquest motiu no sabíem si tornaríem mai a Katmandú i, consequentment, vam decidir visitar un altre indret meravellós molt proper a la capital nepalesa: la ciutat antiga de Bhaktapur, també declarada Patrimoni de la Humanitat.

La plaça Taumadhi de Bhaktapur

La privilegiada ubicació de Bhaktapur enmig de la ruta indo-tibetana, va fer que en el passat fos una pròspera ciutat amb una rica cultura que ens ha deixat com a llegat una prolífica i espectacular arquitectura religiosa. Durant segles fou el centre polític i econòmic de l'actual Nepal i això queda palès en la monumentalitat de la seva plaça Durbar i el seu casc antic. Aquest últims segles, la prevalença de la cultura newar també queda reflectida en l'estructura de la ciutat i en els edificis tradicionals de totxo ceràmic i fusta molt treballada.

Carrer dels terrissaires de Bhaktapur

Passejar pel centre de Bhaktapur és com passejar per un museu a l'aire lliure, o més ben dit, és com realitzar un viatge en el temps, enmig de temples espectaculars que ens evoquen altres temps d'esplendor, carrers empedrats i edificis antics, barriades on encara imperen els oficis tradicionals de cada gremi corresponent, gent amable de somriure fàcil i una atmosfera reposada, resultat directe de la encertada restricció de vehicles motoritzats pels carrers del casc històric.

La monumental Bhaktapur posava fi al nostre periple durant gairebé dos mesos per aquest impressionant país anomenat Nepal, que abans ens evocava muntanyes inabastables i cims nevats i, a partir d'ara, ens evocaria també paisatges de mitja muntanya modelats per terrasses d'arròs, pobles rurals que viuen al ritme de les collites, les bucòliques planes del Terai i, sobretot, una població de bondat infinita i somriure permanent, a cavall d'un passat secular i una incipient modernitat, on l'hinduisme i el budisme tibetà s'entrellacen harmònicament amb les tradicions i creences més ancestrals. Més de mil quilòmetres recorreguts en bicicleta per la regió central i les planes del sud i tres setmanes caminant pel cor dels Himàlaies, una experiència inoblidable que hem mirat de compartir amb tots vosaltres, ja sigui per animar a algun cicloturista a emprendre una nova aventura o, simplement, per passar una bona estona llegint aquestes ratlles. A tots vosaltres gràcies i... fins la propera aventura!!

→     Informació Pràctica

o si ho preferiu...

→     Introducció i Mapa

→     1ª Part: Katmandú-Pokhara en bicicleta

→ 2ª Part: Annapurna Trekk

→     3ª Part: El Terai en bicicleta

        (de Pokhara a Katmandú passant pel Terai)