Viatjar al Nepal sense realitzar algun dels importants trekkings per la serralada més alta del món seria una autèntica llàstima, així que aprofitant que la nostra ruta ciclística passava per Pokhara, vam aparcar les bicicletes per enllaçar un parell dels trekkings més famosos de la regió, un excel·lent i ineludible complement a la nostra travessa ciclística. En poques jornades travessarem frondoses selves humides, pintorescs poblats, boscos de bambú, cabalosos rius d'aigües gèlides, colls de més de cinc mil metres i, finalment, arribarem fins a un amfiteatre natural màgicament situat a més de quatre mil metres, a les mateixes entranyes dels Annapurnes, presidides per la espectacular paret sud d'un dels 14 vuit mils del món: l'Annapurna I. Allí entendrem perquè l'indret és conegut com el Santuari.
 |
| En blau la Volta als Annapurna i en vermell el Santuari de l'Annapurna |
Aquest és un bloc sobre cicloturisme i, a més a més, es pot trobar molta informació sobre trekkings per l'Himàlaia, millor i més detallada de la que us puguem donar, així que només escriurem 4 pinzellades i algunes fotos per a animar a tots els cicloturistes que passin per aquí (que són ben pocs, nosaltres en dos mesos no vam topar amb cap!) a realitzar aquests impressionant trekkings que no decebran a ningú.
 |
| En blau la Volta a l'Annapurna i en vermell el Santuari de l'Annapurna |
Durant el
novembre del 2009 la Montse i jo vam realitzar el trekking de la
Volta dels Annapurnes i, just abans de tancar el cercle, poc abans d'arribar de nou a Pokhara, vam enllaçar amb el trekking del
Santuari dels Annapurnes, conegut també com el trekking del Camp Base de l'Annapurna (o ABC,
Annpurna Base Camp). En total
18 dies (12 + 6) caminant gairebé de sol a sol, però sense pressa, gaudint de la feréstega bellesa del cor de l'Himàlaia.
 |
| Boniques vistes d'un allotjament durant la Volta als Annapurnes |
El que fa relativament pocs anys era una
èpica aventura per una
perduda i
salvatge zona del món, sense cap infraestructura ni comoditat per al viatger, actualment s'ha convertit en una experiència assolible per a qualsevol persona amb un mínim de forma física, sense que això deixi de ser una
experiència inoblidable per un dels escenaris més grandiosos del planeta, poblat per una gent de somriure permanent als quals la hospitalitat va lligada a la seva manera de ser.
 |
| Esmorzant amb vistes espectaculars |
Malgrat la pobresa del país i la forta pressió del turisme de muntanya, la
ACAP, una organització per a la protecció de la regió dels Annapurnes, ha creat tota una infraestructura turística sota un model de
gestió sostenible que permet un desenvolupament basat en la població autòctona, respectuós amb el medi ambient i que a la vegada permet realitzar el trekking amb un bon ventall de comoditats en quant a allotjaments i manutenció.
 |
| Comoditat més que acceptable al High Camp, a 4.850 m. |
Aquesta infraestructura permet configurar les etapes del trekking a gust de cadascú, afegint a més a més la possibilitat de realitzar-lo pel teu compte o amb guia, portant-se un mateix la motxilla o contractant portejadors per un preu raonable. Nosaltres vam optar per no agafar guia i, com que havíem arribat a
Pokhara en bicicleta i a les alforges hi portàvem ben poca cosa, la nostra motxilla era també minimalista, així que no ens va caldre llogar portejadors.
 |
| Comença l'aventura! |
Així doncs, un 7 de novembre vam iniciar el trekking de la
Volta dels Annapurnes des de
Besisahar, a uns
780 metres d'alçada i a poca estona en bus de Pokhara. Al cap de pocs dies creuaríem el coll de
Thorung La, de
5.416 metres i més tard enllaçaríem amb el trekking del
Camp Base de l'Annapurna (o trekking del Santuari dels Annapurna), en total 18 dies caminant per un dels paisatges més impressionants que mai havíem vist.
 |
| Creuant cabalosos rius provinents del cor de l'Himàlaia |
El primer trekking, la
Volta dels Annapurnes, foren
12 dies travessant tot tipus de paisatges, des dels frondosos fons de valls amb rius cabalosos i boscos de bambú, fins als gèlids territoris nevats del cor de l'Himàlaia, passant pels erms i ressecs territoris del vall de Mustang, a la vall del Kali Gandaki, tot plegat una memorable experiència, perfecta i molt recomanable per arrodonir un viatge en bicicleta pel Nepal.
 |
| - Ostres Michi!! Que carai hi fas tu per aquí?! - Mira, passean - Bé, mos veiem al Pallars! |
Tot i que aquest trekking és força popular, aquell novembre no vam coincidir amb masses muntanyencs fent la travessa, fins i tot vam estar sols en alguns allotjaments, però quan menys t'ho esperes, el destí et pot sorprendre amb casualitats d'aquelles que semblen increïbles. Si més no això és el que vam pensar quan pujant cap al coll de Thorung La, de 5.416 metres, ens vam creuar en un punt del camí amb el Michi, un amic del Pallars que estava fent la travessa en solitari i en sentit contrari. Increïble!! Capricis del destí...
 |
| High Camp, a 4.850 metres d'alçada |
Després d'acomiadar-nos i desitjar-nos sort, vam seguir pujant cap al High Camp, a 4.850 metres, on passàrem l'última nit abans d'arribar al coll de Thorung La, a 5.416 metres. Ens va sorprendre la comoditat dels allotjaments i la bona oferta gastronòmica tenint en compte que ens trobàvem a gairebé cinc mil metres d'alçada!
 |
| Per fi al Thorung La!! a 5.416 metres d'alçada |
Després d'uns quants dies de guanyar desnivell, vam saltar l'anhelat coll de Thorung La, de 5.416 metres d'alçada. El canvi de paisatge progressiu des dels frondosos fons de vall fins aquí havia estat molt espectacular, i després d'aquell gèlid coll, encara ens faltaven les àrides regions de la cara nord dels Himàlaies, on ja no hi arribava la humitat dels monsons provinent del subcontinent indi.
Caminant pels bonics carrers del poble budista de Marpha, a la vall de Mustang, finalitzant la Volta dels Annapurnes
 |
| Des de Poon Hill les vistes són impressionants |
En cert punt de l'últim tram de la
Volta als Annapurnes, vam enllaçar amb el segon trekking, el del
Santuari dels Annapurnes, conegut també com a
ABC (Annapurna Base Camp). En el punt d'unió d'aquests dos trekkings es troba
Poon Hill, un turó on és típic de pujar a trenc d'alba per veure com el sol il·lumina els Himàlaies. Així ho vam fer i realment no ens en vam penedir.
 |
| El Dhaulagiri (8.167 m) abans de la sortida del sol |
 |
| El Dhaulagiri (8.167 m) il·luminat pels primers raigs |
 |
| L'Annapurna I (8.091 m), l'Annapurna sud (7.219 m), Hiunchuli (6.441 m) i Machapuchare (6.939 m) |
 |
| La Montse i jo sota el Dhaulagiri |
 |
| Pintura panoràmica amb el nom dels cims |
 |
| Sense paraules... |
 |
| Milers i milers d'escales que porten fins al Santuari dels Annapurnes |
Una de les característiques principals del trekking del
Santuari dels Annapurnes és la gran quantitat d'escales que hi ha entre els diferents pobles per on passa el recorregut. Una altra és lo boniques acollidores que són les
guesthouses que et vas trobant contínuament, amb excel·lent oferta gastronòmica. Que lluny quedaven els dies de travessa ciclística dormint i menjant en espartans allotjaments per a camioners!!
 |
| Els petits poblets es van succeint durant el trekking del Santuari dels Annapurnes |
 |
| Les guesthouses, rústiques però boniques i arreglades, s'estenen per tota la vall |
 |
| Esmorzant amb vistes al Hiunchuli (6.441 m) i al Machapuchare (6.939 m) |
 |
| El Machapuchare (6.939 m) traient el cap al fons |
 |
| El Machapuchare (6.939 m), conegut també com a Fishtail, per la seva inconfusible silueta |
 |
| Pujant cap al camp base de l'Annapurna |
 |
| Un grup de xerpes descansant un moment |
 |
| La Montse caminant cap al camp base de l'Annapurna |
 |
| Arribant per fi al camp base de l'Annapurna |
 |
| El Camb Base dels Annapurnes, amb el Machapuchare al fons |
Després de
15 dies caminant (12 de la volta dels Annapurnes més 3 que portàvem en aquest segon trekking) vam arribar als
4.130 metres d'alçada on es troba el
Camp Base dels Annapurnes. L'alçada era inferior que els 5.416 metres del coll de Thorung La que havíem passat durant el primer trekking, però l'increïble entorn de l'amfiteatre on està situat, presidit per l'espectacular paret sud d'un dels 14 vuit mils del món: l'
Annapurna I.
 |
| Paret sud de l'Annapurna I (8.096 m) des del Camp Base de l'Annapurna |
 |
| Vista ampliada de la paret sud de l'Annapurna I |
 |
| Últims raigs sobre el Machapuchare (6.939 m) des del Camp Base de l'Annapurna |
 |
| Gaudint de les vistes sobre el Machapuchare des del Camp Base de l'Annapurna |
 |
| El Camp Base de l'Annapurna l'endemà al matí |
L'endemà el dia se'ns va presentar encara més serè així que vam aprofitar les excel·lents condicions de llum per a fer algunes fotos més i acomiadar-nos dels Annapurna. Ara ens tocava retornar un tram pel mateix camí i després desviar-nos cap a Pokhara per acabar la travessa a peu.
 |
| - Adéu Annapurnes!! |
 |
| Pobles penjats a la vall del Modi Khola |
Gran part de l'encant d'aquesta travessa, a més del paisatge imponent, està en els petits pobles que es van succeint constantment, penjats a mitja vesant de les profundes valls esculpides pel riu
Modi Khola. En tots ells hi pots trobar senzills però bonics i acollidors allotjaments, gairebé sempre nets i arreglats, encara que no hem d'oblidar on ens trobem i que, per tant, sempre ens podem trobar algun company no desitjat a l'habitació, com... aquesta aranya de grans dimensions que ens espiava des de la paret!
 |
| - mmm! |
Un fet que ens va sorprendre fou la gran quantitat de
marihuana silvestre que creix ufanosa per tot arreu. Apagar un incendi de vegetació en aquesta zona déu ser tota una experiència extrasensorial!!
No sabem si per aquí s'usa amb finalitats terapèutiques, evasives o simplement no es fa servir, però ens va cridar l'atenció aquest vailet rosegant-la amb passió.
Així està de feliç el nen de la foto de baix!
 |
| Pont penjat a l'últim tram del trekking |
Després de
18 dies caminant enllaçant aquests dos trekkings tant espectaculars pels
Annapurnes, vam arribar al final i, juntament amb 3 nous amics madrilenys que havíem fet durant l'últim tram de la travessa, vam agafar un bus destarotat que ens va portar de nou a
Pokhara, tancant així el cercle. En definitiva, una experiència més que recomanable que, tot i ser força turística, està molt ben gestionada per la
ACAP, la organització per a la protecció de la regió dels Annapurnes, reduint molt l'impacte sobre la natura i sobre la cultura i estructura dels pobles circumdants.
 |
| - 4 batuts més si us plau!! |
Havíem perdut algun quilet i el nostre cos maltractat ens suplicava que li embotíssim calories a dojo, així que ens vam quedar un parell de dies a la turística
Pokhara per a descansar i recuperar forces. No hem d'oblidar que encara ens quedaven un parell de setmanes de pedaleig per retornar a Kathmandú en bicicleta!
La veritat és que no podíem haver elegit un indret millor, doncs la ciutat compta amb una enorme i variada oferta gastronòmica.
 |
| - Uf! Em sembla que he dinat massa! |
Vam aprofitar també per
visitar una escola on treballava com a
voluntari un dels amics madrilenys que havíem conegut al final del trekking. Després de visitar l'escola, on aquest noi feia una lloable tasca educativa, ens vam engrescar a jugar un partit de
voleibol amb un grup d'alumnes, tot plegat una enriquidora i divertida experiència que ha contribuït a que encara ens quedi un millor record d'aquells dies per terres nepaleses. De ben segur que ells encara riuen quan se'n recorden de lo dolents que érem jugant a volei!!
 |
| "La melena la deixarem per un altre dia" |
Després de descansar, menjar bé i una bona rentada a fons, no podia faltar una
bona afaitada!
Ara ja estàvem preparats per la nova aventura del nostre viatge: agafar de nou les bicicletes i rodar cap al sud, fins la frontera amb l'
Índia, per girar després cap a l'est i retornar a
Kathmandú creuant les caloroses planes del
Terai...
Però això ja són figues d'un altre paner, així que si ens voleu acompanyar, haureu de passar al capítol següent!
 |
| - Acompanyeu-nos!! |
Cliqueu aquí si ens voleu acompanyar!!!
(de Pokhara a Katmandú passant pel Terai)
o si ho preferiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada